30.12.08

2009. Buscant la perfecció




Continuaré buscant, entre altres coses, la perfecció. A veure si el somni es fa realitat.

Crec que els somnis es poden fer realitat.També crec que no tots ,malauradament.Però si hi han possibilitats i un treball al darrera, la recompensa pot arribar.

Desitjo que els vostres somnis es facin realitat. Us ho desitjo a tots pel nou any que comença. A tots: petits i grans, grans i petits, petits i petits, grans i grans, homes i dones, dones i homes,homes i homes, dones i dones...





Brindaré per l'any nou i per tots vosaltres escoltant aquesta peça dels Thomas Dybdahl . De moment ho faré amb aigua i quan pugui amb Mont-ferrant el cava que, no sent el més perfecte, és el de casa. Ho sento per les noies de Freixenet., "Dice"

Salut i bon any!.

24.12.08

El petit Carpe Diem



El passat 17 de novembre el petit Carpe Diem va fer 1 anyet.

L'any passat era molt petitó per explicar-li què representa el Nadal i què es fa durant aquestes festes en els països desenvolupats.Però aquest any ja té una edat que, en veure les imatges per la televisió , demana sense parar i sense parlar, allò que l'atrau més. Aixeca la mà i amb el ditet, cada vegada que surt una joguina, uns turrons de xocolata o les noies de Freixenet, diu: "tó"!.
Com que aquest any ja farà cagar al "tió" i anirà a esperar als "Reis Mags d'Orient" , diu que vol disfrutar aquestes festes el màxim de bé possible, això no ho diu amb el ditet però ho diu amb la mirada. Sembla estrany , cada vegada s'espavilen més aviat( potser l'any vinent ja li haurem d'explicar què és el que no s'ha de fer durant aquestes festes en els països desenvolupats).Així que vol jugar, aquests dies el petit Carpe Diem vol jugar, menjar i descansar.

Però no ho vol fer sense ,abans, desitjar-vos unes molt Bones Festes!.

Aquesta vegada ho diu amb el cor que, encara que petit, batega fort.

22.12.08

19.12.08

Una vegada més m'acaba de passar.

Rinnngggggggg...
Rinnngggggggg...
Rinnngggggggg...

-Bona tarda, diguim?
-¿El señor tal está?, llamo de Digital Plus.
-No, no hi és, fins dilluns no hi serà.
-No la entiendo.
-Què diu?.
-Que no la entiendo.
-Li dic que fins dilluns a partir de les tal no hi serà ell.
-No la entiendo...(moments de silenci)... es que estamos llamando a toda España.

...Moments de silenci...més moments de silenci...

-¿"A toda España dice"?.
-.

...Moments de tensió silenciosa...moments de sorollet tipus: mmmmmm, com d'estar pensant què haig de fer davant d'una noia que no sap idiomes però que sap que a Catalunya es parla el català.Decideixo fer un esforç per quedar bé amb ella, l'esforç que ella no està disposada a fer per quedar bé amb mi ni pel forro o potser per no haver de pensar , que també és possible.Total, l'empresa li paga igual ,i amb orgull, per parlar un sol idioma, el seu naturalment, el del seu país...

-"Pues espere un momento, que traduzco":

...Moments d'uns mmmmmmmmsssssss més intensament sorollosos i d'un temps de traducció lent, lentíssim, com el que utilitza, a vegades, "Google Traductor".

-"Le digo que hasta el lunes a partir de las tal no estará él".

...Triga un temps en reaccionar.De què s'estranya?. Que no sap que els traductors en hora punta van lents?...

-De acuerdo, muy amable (contesta amb veu entretallada).

...Clac!.Pip,pip,pip,pip...

I és clar que sí, no costa res ser amable.


12.12.08

Creieu -cegament- en l'escola pública?



L'altre dia llegia, en un lloc públic, aquesta frase: "creo ciegamente en la escuela pública".

Avui he entrat a comprar un xic de carn al supermercat més proper de casa, un de la cadena Eroski. He arribat al departament d'embotits ,formatges i carns. Allà, com sempre, hi havia dues dependentes fent el que fan cada dia peti qui peti: atendre als clients i fer la xerrada entre elles a crits, com sempre. Són dues treballadores que hi són des que jo hi vaig a comprar, (quan no tinc temps d'anar a "Can Font" o a "Ca la Quima", comerços familiars i de confiança, però d'horari més limitat), ara ja fa alguns anys, potser 9 anys. I amb la discreció que les caracteritza una li pregunta a l'altra:

-I.B.:"¡ Oye,¿la carne de bovino qué es?!"
-A.S.:"¡ Pues no sé, la vaca ¿no?!".



-I.B.:" ¡Hala, qué dices!".
-A.S.:" ¡Pues no sé, no sé qué es, yo ya tengo mi trabajo!"




I.B.=dependenta de la secció "embotits i formatges".
A.S.=dependenta de la secció "carns".

Els noms han estat modificats per a no comprometre a les treballadores.

Si això fos una classe de llengua castellana o de ciències socials o naturals, plantejaria el següent problema:

Tenint en compte:
a)-El diàleg entre I.B. i A.S.
b)-Que ambdues viuen i treballen a Catalunya des fa més de 9 anys.
c)-Que treballen de cara al públic en una cadena de supermercats prou coneguda i que encara que sigui basca molts dels seus clients ,a Catalunya ,són catalans.
d)-Que la protagonista de la pregunta a part de vendre productes porcins, tipus "llonganissa", també en ven d'ovins, caprins i bovins,tipus "mozzarella" .
e)-Que la protagonista de les respostes ven un producte de la mateixa i variada procedència animal que els que ven la I.B.

Contesteu raonadament a les següents preguntes:

a)-No poden,almenys, cridar-se en català, per variar?.
b)-No tenim dret els clients a riure en català , encara que sigui un riure callat i introvertit per allò de no humiliar a les protagonistes?.
c)-No pot anar-hi alguna professora de llengua castellana a explica'ls-hi les diferències i semblances que hi ha entre "bovino de "vaca" y bovino de "boba""?
d)-No pot anar-hi alguna professora d'història o de ciències bio-lògiques , per fer el mateix que l'altra professora però des d'un altre punt de vista?
e)-No podriem compra'ls-hi, entre tots, un bon tall de formatge Parmigiano per picar i alguns tendres i saborosos filets de vedella per fer uns "Tournedos a la Rossini" , acompanyat tot d'un bon vi negre , per celebrar que les explicacions han tingut un bon fruit, si és que han tingut algun fruit.?


Insisteixo, contesteu a les preguntes donant una explicació raonada, si us plau, perquè els que contesteu amb un "sí" o amb un "no" estareu suspesos i no tindreu dret a assaborir aquests productes tan deliciosos propis del "ganado bovino... o ovino o caprino o porcino...".

Qui té la culpa d'aquest problema?.Del primer,no del segon.


4.12.08

Concert de Nadal.

Aquest desembre ha començat millor que el passat mes de novembre. Aquell 1 de novembre va ser la culminació,espero, d'un mal any per a mi.

Un intens dolor em despertaria a les 7 de la matinada i provocaria la meva peregrinació per consultes mèdiques,centres de diagnòstic per la imatge, visites a l'A.T.S, acompanyada per la ingesta intramuscular del contingut de dotze ampolles marrons que portaven inscrits ,en lletres blanques, els fàrmacs d'aquell líquid violat, entre tots ells...la cortisona, i acompanyada també per la ingesta oral de múltiples peces medicamentoses de formes i colors diferents, com ara les diminutes píndoletes grises d'antiinflamatoris, les càpsules verdes i blanques de relaxants musculars i les blanques i vermelles dels protectors per a la irritació dels nervis. Davant de tanta varietat no podien faltar les càpsules blaves i taronges dels protectors per a l'estómac.

Un mes d'intens dolor, d'atordiment per efecte de tanta medicació, de patiment d'alguns dels seus efectes secundaris...que no són pocs. Un mes negre.

Ara respiro una mica. Ja he deixat gairebé tota la medicació, m'he quedat només amb les petites píndoles blanques i vermelles i una malaltia crònica i dolorosa. Però la propera setmana haig d'anar a veure al mateix metge que em va portar la capsulitis adhesiva , que ara ja sé que és autista però bo, així que veurem com continua el viacrucis. Espero no acabar com Jesús.

Desembre, canvi de mes i d'ànims. Serà un mes groc?.

De moment, avui la professora russa de piano de la meva filla, l'ha convidat a tocar en un concert que es celebrarà la propera setmana en una església d'un poble del Maresme.Serà un concert de Nadal. Li ha deixat triar la peça i no l'ha forçat a tocar, però ha pensat que això seria bo per a ella i que la motivaria molt. La professora és molt respectuosa , afectuosa i responsable. La meva filla s'ho ha pensat una mica, ara fa temps que no toca en públic,però de seguida s'ha decidit i ha triat una peça, una de J.S.Bach. Li agrada molt i a més a més trobo que ha fet bé, s'hi escau per interpretar-la en una església. La peça s'anomena: "Jesús és la meva alegria". Sens dubte una cantata meravellosa.

És un plaer escoltar-la.

Us deixo amb dues versions del moviment núm.10 de la Cantata BWV 147 de J.S.Bach, Coral "Jesús és la meva alegria".

La primera, sense orquestra ni coral.





La segona, completa.





No us ha arribat la música al cor?.

Bon concert de Nadal, vermell, verd i daurat.!

1.12.08

La natura inspira.

L'A.Mantis Religiosa tria al mascle més intel.ligent per reproduir-se?. Al més apte sexualment?. O tria al que té major massa corporal i que només ella sap que li donarà més energia per poder tenir una millor i major descendència i per tant una més gran probabilitat de supervivència per a ella i la seva prole?.

El mascle que decideix aparellar-se primer amb ella és el més intel.ligent?. O els més intel.ligents decideixen tenir una massa corporal inferior i ser més lletjos en benefici de la seva pròpia supervivència.

Perquè el que està clar és que aquests dos estan condemnats a no viure mai junts!. És un tipus d'amor molt particular.
I el que també sembla que està clar és que , aquest mascle tan corpulent i tan maco que està per menjar-se'l viu i que no es pot resistir a la crida de les feromones que emet la femella en zel, és més altruïsta. Però també més tonto eh?.





En "Don Juan" no sé si el van crear corpulent , però en Giacomo Casanova no tenia cap problema per aparellar-se. I no moria mai després de fer-ho!.
Un dia però, es va morir, tot ell vull dir, deixant 27 anys de la seva vida sense poder explicar en el llibre que més èxit tindria de tots els que va escriure, Histoire de ma vie ,la seva autobiografia. Qui sap quantes a.mants, a part de les 132 que ell va dir haver conquerit, hauria acabat conquerint.

Encara que, si fem cas a la frase "els anys no perdonen", potser Casanova la va deixar més que acabada la seva autobiografia.





Els seductors i seductores, no solen explicar el nombre de fracassos en les seves volgudes conquestes, ni tampoc el nombre de vegades que són ells o elles els conquerits o conquerides.

Però si que se sap en canvi que, en molts casos, tots ells acaben els seus dies en la soledat.